Conte de Jorge Bucay
"La Tristeza y la Furia"

Reflexió:

És veritat que ens costa mirar dins nostre i per tant, desconeixem el món interior, obviant a la vegada les coses boniques que hi pertanyen. És com si tinguéssim una gran por de descobrir el perquè de quelcom, tenim una certa barrera que ens impedeix veure més enllà. Tot i que, moltes vegades som capaços d’entrar en aquest món interior, però només hi donem una volta, sense analitzar ni conscienciar-nos del que ens passa! I aquí és on la por torna ser la protagonista.
És ben bé estrany com davant de coses que ens agraden, oportunitats que desitgem o simplement la bellesa de la vida, ens estanquem i només veiem allò negatiu, aquells sentiments que ens invadeixen, però que realment els podem superar tot i que no ens interessa per determinats factors. És com si ens agrades estar tristos i enfadats amb el món o amb els altres. Ho veig com una condició humana, fer-se el “màrtir” o estar enrabiat resulta com un tret cada cop més comú en la nostra societat. Perquè no podem simplement apreciar la vida, el que fem i deixar enrere tot allò que ens enfosqueix? Suposo que és complicat perquè la ràbia és difícil de controlar. Penso que si fóssim capaços de saber escoltar i respectar la diversitat en tots els aspectes, aquesta ràbia en certa manera disminuiria. Perquè molts cops el que ens provoca ràbia és que algú fa allò que no volem o que no hi estem d’acord.
Tenim molta ràbia a dins les persona, i la veritat és que no entenc del tot el perquè!!
Si que el que he dit anteriorment, pot ser una de les causes, però no crec que derivi tot d’aquí.
També em sobta com amb les capacitats intel•lectuals que tenim com a persones, com és possible que aquesta emoció ens domini de tal manera. Jo he arribat a fer coses en moments d’ira impensables (bueno cap mena de delicte ni molt menys), insultar, alguna baralla...
Crec que el truco està en saber pensar i analitzar, que és el que ens fa por, com deia abans. Ens fa por conèixer la veritat i acceptar els errors. A més, si busquem el perquè de la ràbia segurament trobarem un fet trist, una situació no gaire favorable, i moltes vegades considerem que és millor estar enfadats i rebotar-nos amb el món que simplement reconèixer el problema i “patir” una tristesa que segurament anirà desapareixent gràcies a la motivació del dia a dia, gràcies a les coses que admirem que ens atrauen.
De vegades em pregunto perquè tenim com aquest respecte a investigar els nostres propis estats. Però penso que el fet d’acceptar-los pot generar moltes ocasions estats angoixants, d’estrès ja que no estem preparats per segons què.
Hauríem de ser capaços de deixar d’una banda l’ira, per afrontar la tristesa de la situació per molt dolorosa que sigui. És que és ben veritat que molts cops el que sentim és tristesa (per exemple quan et deixa el xicot), però ho mostrem com a ràbia per la no acceptació del fet. És com una forma, que considerem erròniament favorable, per superar la situació, però en realitat el que fem es fer-nos més mal.

Aquest video ens parla del pensament, i dóna gran importància els records!! Crec que pot servir per entendre millor com la nostra màquina de pensar funciona, tot i que encara queda molt per poder determinar moltes de les seves funcions.